Sóc de les q pensen q la gent gran sempre té raó, i especialment a la cuina. Des de menuda q al·lucino en la potencia de les iaies per solucionar els contratemps culinaris. Per exemple, algo tant senzill com afegir pa torrat a l’allioli pq no es talli. Clar, el midó ens ajuda a espessir la emulsió i d’esta manera ens resulta més fàcil, xo tot això per elles és superflu. Simplement sabent com fer-ho! Algun dia parlaré dels trucs de la meua iaia...
Feia temps que tenia ganes de fer “mermelada de primentó” i la setmana passada em vaig decidir.
Ingredients
- 1kg de primentons rojos
- 300g de sucre
- Canyella en pols
Procediment
- Untar els primentons en oli.
- Posar-los al forn aproximadament 10 minuts.
- Quan estiguen freds, es pelen i es trauen totes les llavors. Passar-los per aigua i per netejar-los.
- Tallar els primentons en tires molt fines.
- Posar-los en una cassola juntament amb el sucre i la canyella a foc lent.
- Anar remenant de tant en tant. Deixar-ho espessir.
- Quan estigui fred, posar-ho en pots de vidre tancats hermèticament per posar-los al bany maria.
La recepta l’he extreta d’un llibre molt bo: La cuina del Delta: d’abans i d’ara.
Ja voreu, si els ho feu provar als amics sense dir-los de que està feta us diran des de maduixa a tomàquet passant per tot el roig que el vingui al cap...!
Per a mi la millor manera de menjar-la és amb un torrada ben fina untada amb formatge cremós semi i damunt la mermelada...
Bueno companys! Si us animeu a provar-ho ja em direu si vos agrada!
Us he penjat algunes de les fotetes del procés.
